Història

La història d'Abarth comença el 1949, moment de la seva fundació a càrrec de Carlo Abarth. Aquest era un ciutadà austríac nascut a Viena el 1908, el seu nom original era en realitat Karl, el qual es cambiaría al nacionalitzar-se italià l'any 1945.

Prèviament, després d'aconseguir nombroses victòries amb només 20 anys en curses de motos i sidecars, es va veure obligat a deixar la competició després d'un greu accident, al poc temps d'això va començar a treballar a Cisitalia, una factoria de cotxes de competició.

El primer cotxe que va produir fou un 204 A Roadster, derivat del Fiat 1100, que d'inmediat va guanyar el Campionat 1100 i la Fórmula 2. A la vegada, va iniciar la producció de kits per a cotxes de sèrie, en especial peces per augmentar la potència dels motors, i sobretot tubs d'escapament. El 1962 en va produir 275.000, amb un personal que arribava als 375 operaris i una xifra d'exportació del 65%

Els rècords del Món foren ben aviat un reclam promocional per Abarth: ell mateix va batir, el 1956, el de més kilòmetres en 24 hores. Fou a Monza, amb 3.743 kilòmetres, a una velocitat mitja de 155 km/h al volant d'un Fiat Abarth 750. En la mateixa pista, el van seguir els rècords dels 5.000 i 10.000 kilòmetres, 5.000 milles i també els de més kilòmetres recorreguts en 48 i 72 hores. Aquell mateix any, l'Abarth 750 va ser portada del número 15 de la prestigiosa revista alemana Auto Motor und Sport, estava disponible en dues carrosseries diferents de Zagato. Carlo va utlitzar de forma eficaç els mitjans de comunicació, i la publicitat va ser un altre de les seves millors eines de cara al públic, mantenint-se a la vanguardia de l'època en aquest apartat.

L'any següent, el 1957, 20 pilots conduien cotxes Abarth en la categoria 750 de la Mille Miglia, dels quals 16 van acabar la cursa, i Franklin Delano Roosevelt Jr., fill del president nortamericà, signà un acord amb Abarth per tal de distribuir els seus productes.

El 1958, el Fiat 500 Abarth impresionà als aficionats, una preparació esportiva que doblava els 13 CV del model de sèrie fins als 26. Fiat va decidir premiar el preparador econòmicament segons el nombre de victòries i de rècords que aconseguís. La llista fou interminable durant els anys seguents: 10 rècords mundials, 133 internacionals y 10.000 victories en competició.

Els ‘60 foren la seva època de més prestigi, amb models com el 850 TC, el Abarth 1000 o el 2300 S, i el 1965 de nou Carlo Abarth en persona es posava els guants de competició per tal de tornar a batre nous rècords; en aquesta ocasió, el d'acceleració en un quart de milla i en 500 metres. El mèrit de Carlo fou doble, ja que va decidir aprimar-se 30 quilos, amb 57 anys, per no tenir problemes d'espai al volant del Fiat Abarth “Monoposto Record” Class G.

Des de 1971, la firma es va integrar per complet al grup Fiat Auto. L'últim cotxe en el que Carlo Abarth va treballar fou l'Autobianchi A112, i posteriorment l'empresa s'introduí de ple en el Mundial de Rallyes amb el Fiat 131 Abarth, aconseguint el títol de marques el 1977, 1978 i 1980. Carlo va morir el 1979 a l'edat de 71 anys, el seu signe del zodiac, per si no ho intuien, era l'Escorpí.